Què és? Encara avui, la síndrome d'asperger és molt poc coneguda. És un desordre del desenvolupament que presenta problemes en les relacions socials i conductuals del nen. La persona que ho pateix, és d'un aspecte extern normal, molt intel·ligent. Aquest síndrome presenta trastorns en uns aspectes específics. És més freqüent en nens que en nenes (1 nena per cada 5 nens, segons els estudis). Sol percebre's a partir dels 3 anys.
Els afectats per la síndrome d'asperger, tenen dues característiques específiques: Absència de retard en el llenguatge i un desenvolupament intel·lectual normal.
La síndrome d'asperger és un desordre del comportament d'origen neurològic.
Els principals desordres d'una persona amb síndrome d'asperger, afecten la vida social, la comprensió i la comunicació.
Un dels principals problemes que troben els familiars és que els seus fills són catalogats d'altres patologies, ja sigui per manca d'atenció, trastorns de la personalitat, esquizofrènia, fòbies....Per això és molt important la detecció primerenca d'aquesta patologia, amb el fi de començar com més aviat millor amb l'ajuda d'aquest àrea específica.

Característiques: Encara que aquí vénen reflectits alguns símptomes característics, no devem oblidar que cada persona és diferent.
L'aparició dels problemes sol aparèixer prop dels 3 anys.
Problemes i dificultats en l'aprenentatge. Trastorns de conducta.
Solen ser motiu de "bulling" en els col·legis. No s'obren a explicar els seus problemes.
Un CI global sensiblement normal o fins i tot una mica per sobre de la mitjana normal, però que no és suficient per a la relació social per culpa d'altres problemes.
La dificultat de la relació amb els altres tant amb la parla com amb altres formes no verbals (contacte ocular, moviment corporal, expressió de la cara) amb absència aparent d'emocions socials.
Relació problemàtica amb nens de la seva edat. No obstant això, es relaciona amb adults i nens petits.
Dificultat en activitats grupals, ja sigui perquè no assoleix integrar-se o perquè intenta imposar-se.
Un llenguatge après sense retard, aparentment ric, amb ampli vocabulari, però de contingut limitat, amb repetició i monotonia, sense interès per a l'interlocutor.
Una forma de parlar preciosa, educada, amb una veu alta i monòtona.
Un llenguatge corporal i de rostre, inadequats.
Adopta postures inadequades. Un caminar "estrany".
Una fixació excessiva per certs objectes, rituals i fixacions repetitives.
Dificultats per a entendre conceptes abstractes.
Una manera de vida rutinari, amb gran rigidesa i extremada dificultat per afrontar/adaptar-se als canvis.
Dèficit en les habilitats d'organització i planificació.
Una extrema sensibilitat a certs sorolls i olors.
Una gran credulitat i la manca de "malícia" els fa molt vulnerables. Solen ser motiu d'enganys.
Són "innocents" i no saben mentir eficaçment. Massa sincers.
Una memòria molt desenvolupada, sobretot per als detalls, però aquesta memòria automàtica, enciclopèdica, no té esperit de crítica.
Grans coneixements en un àrea específica.
Els temes del seu interès són restrictius i arriba a obsessionar-se a parlar sempre del mateix. Problemes sensorials: no li agrada que els toquin i eviten el contacte físic.
Baixa autoestima. Nivells d'ansietat i problemes emocionals.
Una certa tendència a balancejar-se, o a moure's, sobretot en períodes de concentració o nerviosisme.
Els afectats solen ser vistos com egocèntrics, que mantenen les distàncies i tenen problemes d'inserció social.
Algunes persones saben que són diferents, però no saben perquè.
Alguns adults descobreixen que ells tenen síndrome d'asperger en el moment que diagnostiquen al seu fill: es reconeixen llavors a si mateixos dins del quadre clínic.
Emocions infantils per a la seva edat. Poden plorar desconsoladament.