|
Per
començar, què és la domòtica?
És
un paraula que no té un significat concret i
es refereix a la tecnologia quan l'apliquem a les nostres
llars. El diccionari la defineix com a un conjunt de
sistemes que automatitzen les diferents instal.lacions
d'una vivenda. Podriem dir que el fet d'obrir una porta
amb el pany (aquest té prou tecnologia) seria
una aplicació de la domòtica. Per definir
què és la domòtica, tal i com l'entenem
a l'actualitat, hauriem d'anar una mica més enllà:
podriem considerar la domòtica com una sèrie
d'aparells elèctrics o electrònics ( alarmes,
sensors, motors elèctrics...) que ens ajuden
en les nostres tasques quotidianes. Posem un exemple:
Què passa si hem sortit de casa i ens hem deixat
una finestra oberta i comença a ploure? Si la
teva casa no és domòtica, molt possiblement
hi entrarà aigua. Ara bé, si és
domòtica i té instal.lat l'aparell convenient,
detectarà aigua i posarà en marxa un motor
que farà baixar la persiana o tancar la finestra.
Últimament
la casa domòtica ha donat un tomb important amb
l'aparició d'internet i el sistema Wi-Fi (connexió
amb altres aparells sense necessitat de cables per ones
electromagnètiques en una xarxa i un ampli camp
d'actuació) o amb Bluetooth (Transmissió
de veu i dades per radiofreqüència però
la distància entre aparells ha de ser menor)
les possibilitats encara augmenten. Les possibilitats
que dóna la xarxa són immenses.
Una
variant de la domòtica és la Inmòtica. És
una branca de la domòtica que s'encarrega de
l'aplicació de sistemes automàtics en
edificis,
Ajuda
per a persones discapacitades.
Les
solucions domòtiques no només estan per
la comoditat de l'ésser humà sinó
que representa un gran ajut per a persones discapacitades.
Sens dubte, l'automatització de persianes, portes,
calefacció, electrodoméstics, alarma..des
d'un mateix lloc i els avenços tecnològics
pel que fa referència a la tecnologia digital
(que l'ordinador reconegui les ordres donades amb la
veu o que pugui escriure un text) pot ajudar a les persones
amb problemas de mobilitat, visió... La idea és,també, poder crear robots que siguin capaços de 'cuidar' a les persones que tinguin algun tipus de dificultat que les impedeixi certa autonomia.
Casa
tradicional o casa domòtica?
Aquí
podríem tenir, em sembla, un ampli debat. Reconec
que no tinc gaire clar que tot estigui en mans de l'electrònica
i crec que l'usuari hauria de tenir prou criteri com
per decidir quines de les tecnologies, actuals o futures,
realment li són necessàries. Certament,
el fet de poder engegar la calefacció des de
l'altre punta del món o que un aparell et telefoni
avisant d'algun problema domèstic: no tenir electricitat,
una fuita d'aigua, un aparell que s'espatlla... no deixa
de ser interessant.
El
benefici teòric de l'aplicació de la domòtica
se centra en un estalvi energètic, confort/comoditat
i seguretat. Representa que tindrem més temps
per dedicar-lo als altres?
El
cost d'un habitatge domòtic és, com és
lògic, superior a un habitatge convencional i
representa un estalvi energètic... però,
què passa amb tota aquesta electrònica
un cop s'espatlli o es faci obsoleta? A la imatge següent
podem observar què hauria de tenir la nostra
casa per ser realment domòtica.
Tecnologia
aplicada a la llar.

(Imatge
capturada de http://www.nova.es/~mromero/domotica/esquema.htm)
Aquesta altre imatge
ens mostra l'últim en tendències sobre
domòtica.

Ara
ens hi mancaria uns pannells fotovoltaics per capturar
la llum del Sol i transformar-la en electricitat, uns
pannells solars per escalfar l'aigua sanitària;
reciclatge de l'aigua de la dutxa, vaixella i mans per
regar o pel vàter; un aerogenerador per si no
fa Sol però fa vent i una minicentral elèctrica
si hi tenim un cert cabal d'aigua d'un rierol o riu.
Aquesta casa seria l'enveja dels nostres veins i, fins
i tot, podriem fer visites guiades!!!
De
totes maneres hem de ser prudents si ens decidim per
un sistema alternatiu a les energies convencionals ja
que ens obligarà a cambiar els hàbits
en quan al seu ús i potser acabem tenint una
instal.lació de la qual no treiem tot el profit
que ens havien dit. Darrere d'això hi ha un ampli
sector empresarial.
Opinió
del Webmaster: Tot estalvi
produït pel consumidor final, repercuteix directament
a la natura. Amb polítiques de concienciació
es podria arribar a un alt grau d'estalvi i reciclatge
però seria un objectiu a assolir en un llarg
termini. Crec que les polítiques que incideixen
en un major estalvi haurien de tenir com a objectiu
reduir el consum en el seu orígen: centrals totalment
ecològiques, fomentar la fabricació de
motors elèctrics o d'aigua (veieu el fòrum) per cotxes i motos sense exprémer
al màxim el petroli, reduir el consumisme (utopia?),...són
algunes de les coses que hauriem de fer. Aquí,
la frase "divide i vencerás" no té
sentit. No té cap sentit perquè totes les mesures recauen en el consumidor (final) i se'ns 'castiga' amb el pagament d'impostos basats en el reciclatge a la llar, quan comprem un cotxe, quan fem una reparació...El cotxe només contamina entre un 12 i un 15% però, en canvi, és el major problema de la nostra societat.
Ara hi ha una campanya política a favor de que les bosses dels supermercats es paguin a part. Curiosament, molts ciutadans utilitzem aquestes bosses per les escombraries domèstiques. D'aquesta manera haurem de comprar les bosses de sempre per posar les nostres deixalles. Una altra cosa: portaran IVA aquestes bosses dels supermercats?
BARCELONA JA TÉ LA PRIMERA CASA DOMÒTICA AMB CERTIFICAT (15.12.08)

És molt interessant la proposta malgrat que un trojà o un keylogger pugui entrar a l'ordinador de casa i anul.lar la alarma, obrir portes...
|