Poc
abans que finalitzés la II Guerra Mundial, el ministre
de premsa alemany, Goebbels, anuncià al món
que Alemanya anava a estar en possessió d'una "sorprenent
i poderosa arma, que canviaria el signe de la contesa
donant la victòria final a Alemanya".Al maig
de 1945, en l'Oceà Pacífic, els americans
capturen un O-boot (el submarí nazi O-234). Amb
un disseny revolucionari, de grandària tres vegades
de lo normal i amb rumb a Japó, en els seus cellers
descobreixen un sorprenent botí: plànols
i peces per a construir coets semblants a les V-2 (les
famoses bombes volants), caces a reacció i el més
sorprenent peces per a la construcció de gran part
d'una bomba atòmica de disseny nazi. Però
no acabava aquí el descobriment, ja que en diversos
tubs per als torpedes es van trobar uns envasos metàl.lics
que contenien diversos quilos d'urani enriquit (U235).
Assajos
nuclears
Actualment
hi ha diversos països que disposen de bombes nuclears
entre el seu arsenal. Els més destacats són
EE.UU., Regne Unit, França, Xina, Índia
i Pakistan. Tots ells han portat a terme proves atòmiques
ens els seus territoris o en les colònies que encara
posseïen a mitjans del segle XX.
Així EE.UU. realitzà numbroses detonacions
en illes de la Micronèsia com les illes Bikini
(1946) o les illes Marshall (1951). De fet, el nom del
popular banyador prové del topònim d'aquestes
illes quan s'associà la petitesa de l'àtom
amb el reduit tamany d'aquesta peça estiuenca.
I el 1952 ja es feu la primera detonació d'una
bomba d'hidrogen (bomba H o termonuclear), on la potència
prové de la fusió dels nuclis de deuteri
i triti.
Rússia executà una pràctica similar
al cap d'un any, el 1952, molt abans del que es pensaven
els americans.
França al seu torn portava a terme les seves explosions
en els deserts de les seves colònies argelianes,
però quan aquest país es feu independent
l'any 1962 s'hagué de buscar un nou terreny, com
les illes de Nova Caledònia (a l'est d'Austràlia).
Fou allí, a l'atol·ló de Mururoa
el juliol de 1995, on els francesos, sota la presidència
de Jacques Chirac, detonaren diverses bombes nuclears
que feren bullir les aigües tot matant els organismes
que hi vivien i provocant seïsmes en tota la regió.Els
països asiàtics realitzaren les seves proves
en territoris propis: els grans deserts centre-asiàtics.
És en el cas de l'Índia i del Pakistan on
es pot veure ben clarament que la utilitat primordial
dels assatjos nuclears és donar a conèixer
a les altres nacions el poder que posseeix el seu exèrcit.
Així, quan a l'octubre de 1999 els indis inicaren
les proves nuclears, els veïns pakistanesos, enemics
des de la independència, no esperen gaires dies
per intimidar-los amb explosions nuclears en el seu territori.
Desgraciadament el Tractat sobre la Prohibició
Total d'Assatjos Nuclears, anunciat en la Comisió
de Desarmament de Ginebra encara no ha estat signat per
tots els països. conclusions?
L'ona
expansiva
Degut a la gran quantitat de calor
generada per l'explosió, l'aire de les immediacions
es dilata i expandeix a grans velocitats. Així
genera vents de centenars de km/h que arrassen grans superfícies
depenent de la potència de la bomba i de l'altura
sobre el sòl on exploti.
Efectes
tèrmics
Les altes temperatures a què
s'arriba generen una massa d'aire incandescent anomenada
bola de foc. Aquesta pot tenir un diàmetre de 300
metres en el cas de les bombes de 10 quilotons o de 4,8
km si es tracta d'una bomba de 10 megatons (1.000 vegades
més potent). Tot ésser viu que es vegi emmergit
en la bola de foc morirà a l'acte i els que no
es trobin a una distànicia suficient (diversos
quilòmetres) patiran cremades greus sobre la pell
que no estigui protegida.
La
radioactivitat
Quan la radiació de rajos
gamma i de neutrons és absorvida pel cos pot provocar
greus danys en els teixits. Se'n destaquen dos tipus:
la radiació instantània, que es la que es
genera en el moment de l'explosió¸ i la radiació
residual, que resta en la zona durant dies, mesos o anys,
depenent dels productes radioactius formats en la fissió,
poguent afectar als éssers que segueixen visquent
en aquell indret. De fet, molts japonesos moriren els
anys posteriors a les bombes d'Hirashima i Nagasaki pels
efectes de la radiació residual. Les malalties
més comunes provocades per les radiacions són
càncer, leucèmia i transtorns de regulació
hormonal, així com també mutacions en el
material genètic que poden ser transmeses a la
descendència. També es crea l'anomenada
pluja àcida, que no són més que les
partícules radioactives que queden en suspensió
en l'aire i es desplacen amb els vents.
Efectes
climàtics
Un grup internacional de científics
anuncià l'any 1983 el que podria ser l'efecte més
perillós de les bombes nuclears: l'hivern nuclear.
Segons aquests, l'explosió de menys de la meitat
de l'arsenal nuclear dels EE.UU. i Rússia aixecaria
una enorme quantitat de pols que cobriria l'hemisferi
nord durant dècades, privant-lo de la llum solar.
Això provocaria temperatures sota zero, la mort
de les plantes per falta de llum i greus danys a la capa
d'ozó.
Només l'efecte de la radiació pot ésser
eliminat mitjançant les bombes H "netes".
El fet és que els productes generats per la fusió
del triti i el deuteri no alliberen radiacions, i a més,
tenen una potència per unitat de massa molt més
elevada que les bombes de fissió, fet que les permet
ser d'un tamany molt més reduit, agilitzant-ne
l'ús en el camp de combat.
Manifestacions
contra l'energia nuclear.
Pocs esdeveniments històrics
han provocat un rebuig tan gran en la societat com és
l'energia nuclear. Tan si parlem de les centrals com dels
assajos amb bombes hi ha gran quantitat de detractors.
Però, atenció, ja que els dos conceptes
són molt diferents entre ells.
En el cas de les proves nuclears no hi ha dubte que el
seu únic objectiu és aconseguir armes altament
mortíferes de finalitat exclusivament militar.
És per això que no només hauríem
d'estar en contra dels assatjos nuclears sinó també
en contra de qualsevol prova o investigació per
obtenir armes de qualsevol gènere.
Cal, però, analitzar els avantatges i inconvenients
de les centrals nuclears abans de proclamar-nos-hi en
contra o a favor. La primera pregunta que ens hauria de
venir a la ment és: com obtindríem tota
l'energia elèctrica que ens proporcionen les centrals
nuclears?
En el cas d'Espanya és el 30% (7.572 MW) i a Catalunya
el 75%. Si obtéssim per les centrals tèrmiques
la contaminació atmosfèrica seria enorme.
Això queda demostrat amb que 20 grams UO2 enriquit
al 3,7% proporcionen tanta energia com 1.400 litres de
petroli o 1.835 kg de carbó. L'alta
opció són les energies
renovables. Les potències subministrades pels aerogeneradors
i per les centrals solars no són comparables als
900, 1.200 o fins i tot 1.450 MW generats per un RAP.
Les úniques centrals que donen potències
similars o superiors són les hidroelèctriques.
La central hidràulica més potent és
la de Itaipú, situada al riu Parnà, entre
Brasil i Paraguai, operativa des de 1982 i que genera
12.600 MW quan el cabal és el màxim. Per
contra, la superfície inundada sota les aigües
és de 1.400 km².
Ara cal sospesar si els gasos contaminants alliberats
i les superfícies inundades compensen les inapreciables
radiacions que poden escapar de les centrals nuclears
i dels seus residus. De fet si patim un càncer
per exposició a radiacions és molt més
probable que tingui com origen els tractaments mèdics
amb rajos X o fins i tot dels assatjos de bombes atòmiques
que no pas que provingui de la producció d'electricitat
en les centrals nuclears.
Així doncs, el que es valora més per les
empreses elèctriques és la relació
cost energètic i producció elèctrica,
la balança es decanta pel fet econòmic. En
el cas de les centrals nuclears espanyoles, l'empresa
Fecsa-Enher destina el 3,54% de la facturació elèctrica
en la moratòria nuclear i tractament de residus.
Tampoc és un cost econòmic tant alt si ho
comparem amb els beneficis que ens proporciona.Així
doncs, d'on ha sorgit aquest temor envers l'energia nuclear?
Sense cap dubte l'origen principal d'aquest tabú
prové de Txernòbil i de les armes nuclears.
Cal preguntar-se: existiria aquest rebuig de l'energia
atòmica si no s'haguessin inventat les armes nuclears
i si l'accident de Txernòbil, originat per errors
humans, no hagués succeït mai? De ben segur
que no. De fet, l'accident de Txernòbil és
l'únic classificat amb nivell 7 sobre 7 (alliberament
catastròfic de radiacions), no se'n ha enregistrat
cap de nivell 6 i els de nivell 5 (accidents amb riscos
per l'exterior de les instal·lacions) es poden
comptar amb els dits de la mà.
Però si encara seguim capficats en eliminar l'energia
de fissió nuclear només hi ha dues alternatives
factibles. Una és la fusió nuclear, sense
radiacions ni residus perillosos, que s'espera que arribi
cap a l'any 2040. L'altra, proposada per Greenpeace, consisteix
en un estalvi energètic i en la producció
d'energia elèctrica mitjançant la llum solar
i la força eòlica, tot a nivell domèstic
o veïnal, independinzant-nos en gran part de la xarxa
de distribució estatal. Un
apunt per pensar: és contradictori
com s'està pressionant pel tancament de les centrals
nuclears quan encara hi ha centenars de míssils
atòmics sense desmantellar, molt més perillosos
i que no ofereixen cap servei a la humanitat.
Les
centrals nuclears no poden continuar si no podem garantir
que els materials dels quals estan construïdes poden
suportar les pressions i temperatures que s'hi originen. Després
de l'accident nuclear de Txernòbil en 1986: S'ha
experimentat un augment considerable dels casos de càncer
de tiroides en els tres països més afectats:
Rússia, Ucraïna i Bielorússia. El cas
més greu és el de Bielorússia en
el qual els casos d'aquest càncer s'han multiplicat
per 100 . Aquest càncer ha crescut en un 4000%
entre els "Liquidadors", que són els
800.000 treballadors que van participar en l'extinció
de l'incendi del reactor nuclear, rebent altes dosis de
radioactivitat. El sòl està contaminat de
compostos radioactius. En total, l'extensió greument
contaminada suma uns 160.000 Km2 en les tres repúbliques.
No obstant això, actualment, una tanca de filferro
de pues envolta una zona d'exclusió de només
2600 Km2 al voltant del lloc del reactor. La radioactivitat
alliberada va ser 200 vegades les emissions combinades
de les bombes atòmiques llançades sobre
Hiroshima i Nagasaki en 1945 . A
pesar del greu risc existent, la central nuclear de Txernòbil
segueix avui dia funcionant i només es va tancar
el reactor 1, en 1996. Altres dos reactors segueixen funcionant
i els seus treballadors segueixen rebent radioactivitat.
Dades respecte a l'energia nuclear: És la forma
d'energia MÉS BRUTA, la MÉS CONTAMINANT,
la que MÉS RESIDUS genera, la que els seus RESIDUS
SÓN MÉS CONTAMINANTS i la MÉS PERILLOSA.
Exemples de països SENSE energia nuclear i alt nivell
de vida: Luxemburg, Dinamarca, Noruega, Àustria,
Itàlia, Austràlia, Nova Zelanda... Exemples
de països AMB energia nuclear i per sota nivell de
vida: Índia, Paquistán, Xina, Bulgària,
Ucraïna, Rússia, Brasil... Per tant, l'energia
nuclear NO ÉS IMPRESCINDIBLE i el seu desus és
recomanable i desitjable per a la nostra salut i la del
planeta. Itàlia va abandonar l'energia nuclear
en 1987 després d'un referèndum: Totes les
seves centrals nuclears van ser tancades. Suècia
va decidir en referèndum tancar les seves 12 centrals
nuclears en l'any 2010 . En Estats Units no hi ha plans
de construir noves centrals i l'última es va obrir
en 1996. La construcció d'algunes centrals es va
suspendre després d'haver invertit milers de milions.
Un interessant cas és el de la planta de Shoreham,
en Long Island (Nova York) que es va tancar després
de 32 hores de producció d'electricitat, després
d'un cost de 5500 milions de dòlars. De les principals
nacions industrialitzades, només França
i Japó segueixen dedicats per complet als programes
nuclears. El
país més nuclearitzat és França
(amb el 72.9% de la seva energia), seguit per Lituània
i Bèlgica (un 60% aprox. cadascun), mentre que
en els altres països és inferior al 50%. Els
francesos produeixen 16 tones de plutoni a l'any. La despesa
en aquest tipus d'electricitat s'ha vist incrementat a
França, doncs després de l'atemptat del
11 de Setembre de 2001, aquest país ha reforçat
la seguretat de les seves centrals amb míssils
i forces militars. Com el plutoni es purifica i es converteix
en armament més fàcil que l'Urani-235, cal
comptar amb la possibilitat de desviar-lo per a la fabricació
d'armes nuclears, per part de grups terroristes. Una planta
nuclear pot generar unes 250 tones de deixalles radioactives
per cada 1000 megawats d'electricitat produïda. A
això cal afegir que desmantellar una central nuclear
generarà més deixalles radioactives que
els que pot produir en tota la seva vida útil,
qüestió que cal tenir en compte en les despeses
totals. Espanya ha decidit establir una moratòria
en la construcció de noves centrals, però
es nega a tancar les seves centrals nuclears, incloent
algunes molt velles (com la de Zorita a Guadalajara),
i a aprofitar millor els seus recursos d'energia neta:
ENERGIA EÒLICA, ENERGIA SOLAR... A les deixalles
radioactives de les centrals nuclears cal afegir els de
la indústria militar, en la qual s'han produït,
a més, alguns dels pitjors accidents: Deixalles
líquides d'alt nivell emmagatzema des
en plantes d'Estats Units s'han escorregut a l'ambient
i han contaminat la fauna, els sediments, les aigües
freáticas i el sòl. Les activitats en aquests
llocs es desenvolupen en secret; només fins fa
poc es desclasificaren i van sortir a la llum pública
documents que revelen accidents i escapaments radioactius
en més de 20 llocs: Washington, Ohio, Tennesse,
Carolina del Sud... Les fàbriques d'armes soviètiques
van ser encara més irresponsables, llançant
deixalles nuclears al riu Techa i al llac Karachay, produint
més de 1000 casos de leucèmia. Actualment,
qui es quedi una hora a la riba del Karachay morirà
d'enverinament radioactiu en una setmana. Un estiu, el
llac es va assecar i el vent va bufar pols radioactiva
per la comarca i va contaminar a 41000 persones. S'assegura
que és el llac més contaminat del planeta,
una herència de la guerra freda i una font enorme
de contaminació radioactiva constant. La fi de
la guerra freda va portar el desmantellament d'armes nuclears
d'Estats Units i la ex-Unió Soviètica, gràcies
als acords entre els presidents Clinton i Yeltsin, encara
que encara hi ha armes nuclears per destruir el món
vàries vegades. Els components radioactius de les
armes cal col·locar-los en llocs segurs que evitin
el contraban, però ja s'han descobert diversos
casos d'aquest contraban. El següent president dels
EUA, George Bush (fill), va afavorir a la indústria
armamentística com pagament pel seu suport econòmic
en la campanya electoral, a part de com potenciador de
l'economia, doncs és curiós constatar la
importància que la venda d'armes té per
al país més poderós de la Terra.
La
radioactivitat 
En
el cas de les centrals nuclears espanyoles, l'empresa
Fecsa-Enher destina el 3,54% de la facturació elèctrica
en la moratòria nuclear i tractament de residus.
Tampoc és un cost econòmic tant alt si ho
comparem amb els beneficis que ens proporciona.Així
doncs, d'on ha sorgit aquest temor envers l'energia nuclear?
Sense cap dubte l'origen principal d'aquest tabú
prové de Txernòbil i de les armes nuclears.
Cal preguntar-se: existiria aquest rebuig de l'energia
atòmica si no s'haguessin inventat les armes nuclears
i si l'accident de Txernòbil, originat per errors
humans, no hagués succeït mai? De ben segur
que no. De fet, l'accident de Txernòbil és
l'únic classificat amb nivell 7 sobre 7 (alliberament
catastròfic de radiacions), no se'n ha enregistrat
cap de nivell 6 i els de nivell 5 (accidents amb riscos
per l'exterior de les instal·lacions) es poden
comptar amb els dits de la mà.
A
pesar del greu risc existent, la central nuclear de Txernòbil
segueix avui dia funcionant i només es va tancar
el reactor 1, en 1996. Altres dos reactors segueixen funcionant
i els seus treballadors segueixen rebent radioactivitat.
Dades respecte a l'energia nuclear: És la forma
d'energia MÉS BRUTA, la MÉS CONTAMINANT,
la que MÉS RESIDUS genera, la que els seus RESIDUS
SÓN MÉS CONTAMINANTS i la MÉS PERILLOSA.
Exemples de països SENSE energia nuclear i alt nivell
de vida: Luxemburg, Dinamarca, Noruega, Àustria,
Itàlia, Austràlia, Nova Zelanda... Exemples
de països AMB energia nuclear i per sota nivell de
vida: Índia, Paquistán, Xina, Bulgària,
Ucraïna, Rússia, Brasil... Per tant, l'energia
nuclear NO ÉS IMPRESCINDIBLE i el seu desus és
recomanable i desitjable per a la nostra salut i la del
planeta. Itàlia va abandonar l'energia nuclear
en 1987 després d'un referèndum: Totes les
seves centrals nuclears van ser tancades. Suècia
va decidir en referèndum tancar les seves 12 centrals
nuclears en l'any 2010 . En Estats Units no hi ha plans
de construir noves centrals i l'última es va obrir
en 1996. La construcció d'algunes centrals es va
suspendre després d'haver invertit milers de milions.
Un interessant cas és el de la planta de Shoreham,
en Long Island (Nova York) que es va tancar després
de 32 hores de producció d'electricitat, després
d'un cost de 5500 milions de dòlars. De les principals
nacions industrialitzades, només França
i Japó segueixen dedicats per complet als programes
nuclears. El
país més nuclearitzat és França
(amb el 72.9% de la seva energia), seguit per Lituània
i Bèlgica (un 60% aprox. cadascun), mentre que
en els altres països és inferior al 50%. Els
francesos produeixen 16 tones de plutoni a l'any. La despesa
en aquest tipus d'electricitat s'ha vist incrementat a
França, doncs després de l'atemptat del
11 de Setembre de 2001, aquest país ha reforçat
la seguretat de les seves centrals amb míssils
i forces militars. Com el plutoni es purifica i es converteix
en armament més fàcil que l'Urani-235, cal
comptar amb la possibilitat de desviar-lo per a la fabricació
d'armes nuclears, per part de grups terroristes. Una planta
nuclear pot generar unes 250 tones de deixalles radioactives
per cada 1000 megawats d'electricitat produïda. A
això cal afegir que desmantellar una central nuclear
generarà més deixalles radioactives que
els que pot produir en tota la seva vida útil,
qüestió que cal tenir en compte en les despeses
totals. Espanya ha decidit establir una moratòria
en la construcció de noves centrals, però
es nega a tancar les seves centrals nuclears, incloent
algunes molt velles (com la de Zorita a Guadalajara),
i a aprofitar millor els seus recursos d'energia neta:
ENERGIA EÒLICA, ENERGIA SOLAR... A les deixalles
radioactives de les centrals nuclears cal afegir els de
la indústria militar, en la qual s'han produït,
a més, alguns dels pitjors accidents: Deixalles
líquides d'alt nivell emmagatzema des
en plantes d'Estats Units s'han escorregut a l'ambient
i han contaminat la fauna, els sediments, les aigües
freáticas i el sòl. Les activitats en aquests
llocs es desenvolupen en secret; només fins fa
poc es desclasificaren i van sortir a la llum pública
documents que revelen accidents i escapaments radioactius
en més de 20 llocs: Washington, Ohio, Tennesse,
Carolina del Sud... Les fàbriques d'armes soviètiques
van ser encara més irresponsables, llançant
deixalles nuclears al riu Techa i al llac Karachay, produint
més de 1000 casos de leucèmia. Actualment,
qui es quedi una hora a la riba del Karachay morirà
d'enverinament radioactiu en una setmana. Un estiu, el
llac es va assecar i el vent va bufar pols radioactiva
per la comarca i va contaminar a 41000 persones. S'assegura
que és el llac més contaminat del planeta,
una herència de la guerra freda i una font enorme
de contaminació radioactiva constant. La fi de
la guerra freda va portar el desmantellament d'armes nuclears
d'Estats Units i la ex-Unió Soviètica, gràcies
als acords entre els presidents Clinton i Yeltsin, encara
que encara hi ha armes nuclears per destruir el món
vàries vegades. Els components radioactius de les
armes cal col·locar-los en llocs segurs que evitin
el contraban, però ja s'han descobert diversos
casos d'aquest contraban. El següent president dels
EUA, George Bush (fill), va afavorir a la indústria
armamentística com pagament pel seu suport econòmic
en la campanya electoral, a part de com potenciador de
l'economia, doncs és curiós constatar la
importància que la venda d'armes té per
al país més poderós de la Terra. 
Central
nuclear de Chernobil 
Txernòbil
després de l'explosió 