La radioactivitat és un fenomen per el qual alguns elements químics, particularment els més pesants, emeten diverses radiacions no detectables pels sentits humans. les seves conseqüències es poden buscar en un augment excessiu de protons -partícules nuclears "del nucli dels àtoms" amb càrrega elèctrica positiva. Les forces de repulsió entre aquestes partícules carregades d'electricitat del mateix signe no poden contrarrestar la força d'unió que hi ha en el nucli de l'àtom. El nucli es fa inestable i emet radiacions formades per partícules nuclears: radiació alfa, beta, neutrons...o per ones electromagnètiques: radiació gamma, fotons, etc. L'home sempre ha estat exposat a aquestes radiacions, ja que la radioactivitat és un fenomem natural.

Les radiacions naturals ens venen del Sol i de les estrelles, dels elemts radiactius (urani, tori, radi...)que es troben a la terra de manera natural i els podem trobar a l'aire, a l'aigua, a terra, en els aliments i, fins i tot, en el nostre propi cos. Es pot dir que les radiacions nuclears estan arreu. La radiació natural que podem rebre en un any pot quantificar-se com unes 100 unitats anomenades "milirem".

L'home ha creat una sèrie d'aparells i hàbits socials que fa augmentar aquest nivell de radiació: aparells de televisió (per això és convenient substituir els monitors tradicionals del PC per pantalles TFT), rellotges que donen llum verda a les fosques, deterninats aparells clínics (radiografies, radioscòpies...). L'alpinisme, l'esquí, els viatges en avió també provoquen un augment de les radiacions rebudes, ja què, a mesura que pujem, les capes de protecció de l'atmosfera són menors.

Les radiacions artificials rebudes al llarg de l'any poden situar-se, com a mitjana, en els 50 milirem.

Els éssers vius podem rebre durant un any una mitjana d'uns 150 a 170 milirem, a més d'uns 25 milirem generats pel nostre propi cos. De tota aquesta dosi, les centrals són responsables, com a mitjana, d'1 milirem/any. Tot i així, el perill continu que representa una central nuclear per a la població i l'entorn natural és prou important com per insistir, un cop més, amb la seva retirada com a sistema de producció d'electricitat.

Un apunt històric: Els raigs X foren descoberts per Roentgen en 1985. La radiactivitat natural fou descoberta en 1896 accidentalment, va deixar urani a sobre d'una placa fotogràfica i la va impressionar deixant una taca blanca, per Becquerel quan investigava amb sals d'urani. Més tard van continuar els estudis el matrimoni Curie (ell va morir a conseqüencia de la llarga exposició que va patir deles radiacions), Rutherford i d'altres investigadors.

Aquests estudis van permetre la identificació de diferents tipus de radiació: radiacions alfa, beta, gamma, raigs X, neutrons... i cada un amb característiques diferents.

La radiació alfa està formada per partícules amb càrrega elèctrica positiva, conté dos protons i dos neutrons, igual que l'àtom d'heli. Pot recórrer distàncies molt petites, essent aturada per una simple fulla de paper o per la mateixa pell del cos humà.

La radiació beta està formada per partícules nuclears de càrrega elèctrica negativa -electrons- que poden recórrer distàncies majors que la partícula alfa, un metre aproximadament, i són aturades per una planxa de fusta d'alguns centímetres de gruix o per algun metall de pocs milímetres, com per exemple l'alumini.

La radiació gamma es deu a una reestructuració de l'energia del nucli, no té cárrega elèctrica i pot recórrer centenars de metres en l'aire. Es pot detenir per una gruixuda capa de plom o un mur de formigó.

Els neutrons també són una radiació molt penetrant degut a què en no tenir càrrega elèctrica, no són desviats per camps elèctrics ni magnètics, però poden ser frenats amb l'aigua, essent un excel.lent blindatge enfront d'ells.

Els elements radioactius en dosis elevades poden suposar un perill per els éssers vius. L'acció de la radiació pot produir-se per via d'irradació, quan s'està sotmés directament a la radiació emitida per una font exterior o per vía de contaminació radioactiva que és quan una substància radioactiva es diposita en una superfície o és inhalada o absorbida. La contaminació és interna quan penetra en el organisme. i és externa si la substància radioactiva es diposita sobre la pell o mucoses.

L'efecte de les radiacions sobre els éssers vius depèn de la dosis que rebin, essent inòques quan la dosi es baixa i perilloses quan és molt alta.

Com pot afectar la radiació al nostre organisme? Els efectes de les radiacions es produeixen en quedar afectat l'equilibri químic del nucli de les cèl.lules i depenent, sobretot, del temps d'exposició i la dosi rebuda. Tenim, malauradament, un exemple amb la central de Chernobyl:

Greenpeace diu que el nombre de morts de Chernobyl és molt més gran LONDRES (Reuters).

. "El nostre problema és que no hi ha una metodologia acceptada per calcular el nombre de persones que podrien haver mort d'aquestes malalties", va dir a Reuters l'activista de Greenpeace Jan van de Putte. "L'única metodologia acceptada és per calcular càncers mortals", va afirmar. Segons l'informe, la incidència del càncer a Bielorússia va augmentar un 40 per cent entre 1990 i 2000, i que fins i tot nens no nascuts en aquella època tenen un augment del 88,5 per cent en els càncers de tiroides. La leucèmia també hauria augmentat en la regió, igual que casos de càncers intestinals, rectals, de mama, bufeta, ronyó i pulmó. El trasllat de centenars de milers de persones a noves llars com resultat de l'explosió ha dificultat encara més la situació, segons l'informe. "L'accident de Chernobyl va interrompre la vida de societats senceres a Bielorússia, Ucraïna i Rússia", va concloure l'ONG. "La complexa barreja de factors, com una salut deficient, l'augment en els costos dels sistemes sanitaris, el desplaçament de persones, la pèrdua de territoris agrícoles i la contaminació d'aliments, així com la crisi econòmica, els costos de reparació per als estats, problemes polítics, una força laboral afeblida (...) crea una crisi general". /Per Jeremy Lovell/

La Unió Soviètica va sepultar el seu futur i va hipotecar el de gran part dels seus habitants el 26 d'abr

il de 1986, dia el qual el reactor número 4 de la central ucraniana de Txernòbil va explotar. La necessitat d'avançar com fos en la cursa nuclear durant la guerra freda va dur a Moscou a permetre que es portés a terme un arriscat test del circuit de refrigeració del reactor que, unit a una cadena d'errors tècnics i humans van precipitar la catàstrofe. Després de l'explosió es va alliberar un núvol tòxic que es va estendre ràpidament per gran part d'Europa. Només quan els comptadors geiger suecs es van tornar bojos i el telèfon del Kremlin es va posar a sonar, Moscou es va decidir a prendre cartes en l'assumpte i va admetre el que havia ocorregut. Ja era 28 d'abril. Milers de bombers provinents de tota la Unión Soviètica van ser enviats a sufocar el foc i a tapar les fuites radioactives. A més, el Govern va evacuar a tota la població en 30 quilòmetres a la rodona. La versió oficial que va circular en aquells dies és que, en tres dies, tot tornaria a la normalitat. Dintre de la lògica soviètica, un petit accident no anava a interrompre les desfilades de l'1 de maig. Andrei, un jove periodista bielorrus que ara té 29 anys, rememora la Festa del Treball de l'any 86: “Van Fer sortir al carrer als habitants dels pobles propers. Tot semblava normal però alguna cosa no anava bé. Els nens que desfilaven notaven com se'ls queia el pèl”. Dues dècades després, ara com abans, segueix interessant que es parli de normalitat, que l'amenaça invisible de Txernòbil ja ha desaparegut. Andrei treballa en la capital bielorrusa, Minsk, escrivint en un diari, Mavinka, que no es pot comprar en cap lloc de premsa a Bielorússia, el país que va rebre el 70% de les emissions generades per l'explosió de Txernòbil. El recentment reelegit president bielorrus, Alexander Lukashenko, està planejant repoblar l'anomenada 'zona d'exclusió', la més afectada per la catàstrofe nuclear.

DESPRÉS DELS ANYS TRANSCORREGUTS DE L'ACCIDENT NUCLEAR, ELS AFECTATS ENCARA ES CONTEN PER DESENES DE MILERS

En el mes de maig de 2008 es va celebrar a Jaca un congrés científic d'aquests que no criden l'atenció dels mitjans de comunicació. Eren les V Jornades sobre Qualitat en el Control de la Radioactivitat Ambiental. En aquesta societat que tanta por li té a la paraula radioactivitat resulta sorprenent que molt pocs sapiguem que vivim immersos en un mar radioactiu. Cada hora, uns 30.000 nuclis desapareixen en els nostres pulmons per la presència d'isòtops radioactius en l'aire que respirem i uns 15 milions de nuclis de potasi-40 es desintegren en el nostre estómac i intestins provinents dels aliments que mengem. Se sap que cada espanyol rep, en terme mitjà, la meitat de la dosi màxima recomanada, de la qual entre el10% i el 15% ve del que mengem. Per altra banda, els detectors de fum contenen americi radioactiu i els microones, les llums de descàrrega d'alta intensitat que trobem en palaus de congressos, autopistes o camps de futbol, tori radioactiu. Clar que si calgués assenyalar el veritable perill seria el gas radó, que per si mateix contribueix fins a gairebé el 50% de la dosi total que rebem.Es troba a tot arreu i el 1986 l'OMS va confirmar el seu caràcter cancerígen. Les majors acumulacions es produeixen en primeres plantes o plantes baixes, el que ben mirat representa una bona excusa per a no caure en aquesta tendència energèticament despilfarradora de viure en adossats. Controlar que no rebem més del que estem habituats és una bona pràctica: així es va descobrir que en certes oficines de Pittsburg els treballadors rebien una radiació equivalent a 11 radiografies de pit a l'any.

Això és al que es dediquen els científics i científiques que es van reunir a Jaca. Amb l'únic suport del Consell de Seguretat Nuclear es troben mancats de personal i de recursos econòmics. Hauríem de ser conscients de la seva importància.

A l'any 2010, Vint-i-quatre anys després...

Senglars alemanys segueixen contaminats per restes radioactives de Chernobil. 09 d'agost de 2010.

Gairebé 25 anys després de la catàstrofe nuclear de Chernobil, els senglars alemanys segueixen fortament contaminats per les restes radioactives de la central ucraniana, i les indemnitzacions als caçadors per aquest motiu van en augment, segons el Ministeri alemany de Medi ambient. L'any passat, Berlín va pagar 424.650 euros (uns 564.000 dòlars) a les associacions de caça per a evitar que la carn de senglar fortament contaminada fos venuda en els mercats, segons el ministeri. En 2006, aquestes compensacions només van representar 240.000 euros. Aquest augment resulta del fort increment del nombre de senglars en el país i del fet que la seva alimentació, a força de bolets, segueix estant altament contaminada per les partícules radioactives que es van estendre per gran part d'Europa Occidental després de l'accident del 26 d'abril de 1986 en la central nuclear de Chernobil, segons l'Agència Federal alemanya per a Protecció contra la Radioactivitat.