Per començar.

Quan engeguem el nostre PC a casa, a l'escola, en un ciber...se'ns posa en marxa la BIOS i desprès el Sistema Operatiu (Windows, Linux...que tinguem instal.lat). Tant si disposem de connexió a internet com si no, i a més del sistema operatiu, haurem de tenir una sèrie d'aplicacions que ens permetran tenir el nostre PC protegit, sobretot si es tracta de Windows. Encara que no estiguem connectats a la xarxa podem ser víctimes d'un atac informàtic de la manera més senzilla: un amic o amiga ens passa un pendrive amb música perquè el puguem escoltar a casa amb el nostre PC, un treball que algú ha començat i tu l'has d'acabar...

Cada cop ens preocupa més la seguretat informàtica i cada cop les amenaces (malwares) són més sofisticades. Encara no ha sortit la sol.lució a tots aquests atacs. La principal via d'entrada de virus és Internet i les xarxes d'àrea local a les quals estigui connectat el nostre PC. L'amenaça no són només els virus tradicionals, ara tenim cucs, portes del darrere, aplicacions espia i innombrables programes maliciosos (malware). El nostre principal perill no és ja la pèrdua de les dades perquè ens formategin el disc dur (esborrar tot el contingut del disc dur i quedar-nos sense sistema operatiu). Ens poden 'segrestar' l'ordinador, saber quines pàgines o contrasenyes tenim, apoderar-se del nostre correu per enviar emails publicitaris, dades bancàries, apoderar-se del nostre pc per a fer atacs a altres xarxes...

Al principi de la informàtica, a nivell domèstic, era suficient un antivirus que hi cabia en un disquet (1,4M) i pràcticament no feia falta actualitzar-lo. Avui en dia no és suficient un antivirus. La solució ha de passar per programes que abastin un llarg camp d'amenaces. Com a contraprestació, acostumen a enlentir la velocitat de la CPU fent que el PC es torni més lent i, de vegades, insegur. Una bona solució és provar diversos antivirus, aprofitant que la majoria d'empreses donen uns dies de llicència gratuita, per provar-lo en el nostre pc. Llegir l'opinió dels internautes sobre els antivirus ens pot ajudar a decidir. Les últimes tendències en antivirus exigeixen que disposin d'algun mecanisme de detecció heurístic (no basat amb el seu nom i sí amb la manera que alteren o modifiquen els arxius del S.O). Els actuals tenen una funció heurística que permet (o deuria permetre) detectar altres amenaces que no estiguin a la seva base de dades, sigui capaç de detectar al nou intrús fins i tot encara que no estigui fitxat. Aquests mecanismes de detecció poden estar basats en el control d'accés de determinats programes al registre de Windows o a determinats directoris del PC, o seran detectats quan intentin modificar certs arxius bàsics del sistema operatiu. Actualment els programes antiespies disposen d'una llista de programes maliciosos -malwares- que van comparant les dades del tràfic amb les dades de la seva base de dades de què disposa. Quan coincideix un nom, l'atura i informa a l'usuari.

Els forats de seguretat no solen detectar-se perquè no solen afectar al correcte funcionament del programa o del sistema operatiu. No obstant això, hi ha gent que dedica molt de temps i esforç en buscar-los i desenvolupar una aplicació que exploti aquesta vulnerabilitat (generant el exploit). Una vegada elaborat el exploit serà fàcil introduir-lo en un programa o en un virus, o annexar-lo a un correu electrònic i començar a dominar els sistemes que no hagin pres la precaució de contrarestar aquesta vulnerabilitat amb el 'parxe' corresponent.

Hi ha hagut alguns problemes, per part de les companyies dedicads als malwares, que han permés que els seus productes no detectessin determinats malwares. Algunes companyies de publicitat online (adware), amb l'argument que el seu programari és benigne, han informat a les empreses anti-spyware que deixin d'advertir als usuaris contra el seu programari. Unes altres han preferit enviar-los cartes perquè deixin de fer-lo amenaçant amb accions legals. En els últims mesos, almenys dos productes anti-spyware han deixat de detectar alguns tipus de adware. L'any passat, Lavasoft (fabricant de l'Ad-Aware) va eliminar de la seva base de dades de detecció el programari publicitari WhenU. Segons ha comentat Lavasoft a PC World, tot es va deure a un error comès per un empleat, i quan es van adonar van tornar a incloure'l. Computer Associates, que fabrica l'eina anti-spyware PestPatrol, va eliminar temporalment el adware de Claria quan aquesta companyia els va demanar que tornessin a analitzar el seu programari, però CA va acabar tornant a incloure Claria en el PestPatrol. En molts casos és difícil pels usuaris determinar si la seva eina anti-spyware ha eliminat de la llista alguna cosa i, si és així, quin adware està deixant de detectar. Com veiem, el tema queda obert...

La següent imatge correspon a una notícia apareguda a la premsa (Diari Metro) el passat dia 29.09.08.

Continuem.

Si disposes de connexió a internet, convindria que tinguessis la icona de la connexió a internet o a la LAN (xarxa local) que són dos monitors ben petits a la barra de tasques (dreta i abaix). Si no la tens, la pots activar amb el botó dret del ratolí posat en aquesta àrea de la barra de tasques mirant de clicar on no hi hagi cap icona. Després, pots seguir el que et diuen les finestres emergents.

El motiu pel qual has de tenir activada aquesta icona és perquè t'avisa de quan s'estan transmeten dades, tant del teu pc cap a l'exterior com en sentit contrari, i puguis fer-te una idea de les diferents connexions que fa el teu pc amb ordinados remots. Si disposes de firewall és posible que ja t'hagis donat compte. Si no és així seria important que ho comencecis a fer. És un bon moment per pensar amb un bon firewall, el que porta windows no és recomanable.

QUINES SÓN LES AMENACES que podem rebre des d'internet o d'algun arxiu que algú en passa?: spyware, adware, malware, keyloggers (sniffers), hackers, lamers, spammers, phishing...Com podeu veure la mostra és variada i no sembla que s'aturi aquí. A continuació hi teniu una petita explicació de en què consisteix cada amenaça.

spyware	Són aplicacions que recopilen informació sobre una persona o organizació sense el seu consentiment i distribuir-lo a empreses publicitàries o d'altres organitzacions interesadas, però també s'han utilitzat en cercles legals per a recopilar informació de sospitosos de delictes, com és el cas del pirateig de software. Més info: http://es.wikipedia.org/wiki/Antispyware#Programas_antiesp.C3.ADas
adware	Un programa adware és qualsevol programa que automàticamente executa, mostra o baixa publicitat al pc després d'instal.lar el programa o mentres s'està utilizant l'aplicació. Alguns programes adware són també shareware (programes que te'ls pots baixar gratuitament: Emule, Ares...). En alguns es pot baixar la versió de pagament, amb llicència, i en aquests casos no tenen o quasi no tenen publicitat. Més info: http://es.wikipedia.org/wiki/Adware
malware	Com ja s'ha comentat al principi, el malware es refereix a qualsevol tipus d'amenaça que pot afectar al programari d'un PC.
dialers	Programes que s'instal.len en el nostre ordinador i es connecten a internet marcant un número telefònic de pagament. Actualment la majoria de connexions a internet es fan amb ADSL o per xarxa local (LAN) i els dialers no poden funcionar. És per això que està en desús, almenys en el nostre país.
keyloggers	Programes que registren tot tipus d'activitat en un PC remot. És necessari introduir l'aplicació de manera oculta (arxiu ocult) dins d'una foto, per exemple, que en clicar per obrir-la, també executís el keylogger ja que son aplicacions amb l'extensió '.exe' i aquestes són sempre instal.lacions.
hackers	Qui no ha sentit mai parlar d'un hacker? Són persones amb molt bons coneixements de programació, capaços de trobar parts débils en els programaris o conèixer tècniques per a saltar-se les barreres defensives dels programes: bugs, contrasenyes...
lamers	Se'n diu de les persones que voldrien ser hackers però no arriben al nivell. Utilitzen eines que es poden trobar per internet: un virus, un boot...
spammers	Són programes (aplicacions) capaços de navegar per internet des de qualsevol PC del món i que funcionen com robots: s'encarreguen de registrar-se en fòrums amb nicks aleatoris, capaços de posar una contrasenya i repetirla, d'escriure la clau amb imatges de lletres i nombres, i d'obrir el correu de confirmació del fòrum per, posteriorment, escriure i deixar tota mena de publicitat.
phishing	Es tracta de copiar una pàgina que ja existeix i fer veure a qui entri que està visitant el web original (un banc o una caixa) i escrigui les seves dades personals. Això queda registrat i en mans de gent sense escrúpuls, poden deixar-te sense un euro.
Trojà, bug...	Diferent terminologia que indica la manera d'infectar als ordinadors. Per exemple, el nom de bug es deu a que un cop no trobaven l'error de funcionament en una computadora IBM i després de buscar molt van veure un insecte dins el circuit i que provocava que no funcionés. Actualment els programes -software- si no estan ben pensats, tenen 'forats' per on els hackers poden entrar i canviar la informació continguda. De tots és sabut el problema de Windows i les seves constants actualitzacions de seguretat.

************************************************************************************

DESCÀRREGUES. Ja sabem què el millor seria NO DESCARREGAR CAP ARXIU del que no estiguis ben segur. Però és clar, si estem buscant una cançó i la trobem finalment...com pot ser que desconfïis i no la descarreguis? Quan entrem en aquests llocs de descàrrega ens pot passar qualsevol cosa. Alguns cops se'ns poden obrir unes finestres que ens diuen que el nostre equip está infectat. No caiguis amb el parany. Si cliques hauràs obert el teu ordinador a més publicitat ja que molts programes són gratuits perquè permeten recaptar gent instalant en el teu pc programes espia o altres tipus d'amenaces. No sempre són amenaces, que realment és el que més preocupa, si no que també poden ser altres programes, suposadament antiespies, controladors de canvis en el registre, barres d'eines... En general, hauries de tenir present el NO a la majoria de vegades, llegeix amb cura el que pregunten els pop-ups (finestres emergents) i si no ho entens bé, millor dir que ‘No’. Si malgrat tot continues amb la descàrrega, passa-li un antivirus actualitzat als programes descarregats, comprimits o no, d'una font no del tot fiable, com un sistema d'intercanvi d'arxius P2P: (Ares, Emule...) o pàgina web. Algunes pàgines tenen més de cinquanta infeccions entre espies, cookies... Només que et connectis pots rebre aquest 'regal'. Lògicament, les descàrregues amb més infeccions són les que provenen de pàgines de música i sexe. Si el teu antiespia i/o antivirus té funció resident, aturarà l'entrada de programes maliciosos abans que puguin dañar el pc.

CONTRASENYES. Mai han de ser previsibles, hi ha programes espies que tenen diccionaris amb les contrasenyes més freqüents: data de naixament, el nom del gos, personatges cèl.lebres ... Sempre s'ha d'utilitzar la combinació de números i lletres -majúscules i minúscules- que rep el nom d'alfanumèric i amb una mínima extensió de sis caràcters.

CORREU ELECTRÒNIC. Actualment, els correus tipus Yahoo, Gmail...disposen d'antivirus. Això representa una seguretat afegida. Si no disposem d'un bon nivell de seguretat en el nostre PC és millor no utilitzar Outlook ni correu Webmail. Tornem al correu electrónic. La màxima que hauriem de tenir present és la de no obrir mai correus adjunts si no sabem qui ens l'envia i, encara menys si tenen l'extensió .exe o és un word que els seus macros poden contenir virus. No facis cas, en general, de les amenaces de virus que arriben per email, ni les reenvíes sense abans comprovar la seva veracitat; sovint són bromes que porten un missatge ocult: Pensa que algunes empreses envien arxius per internet: fotos, powerpoints...perquè es vagin reenviant i així accedeixen a una llista molt llarga d'adreces de correu electrònic.

VISITAR PÀGINES. De vegades ens podem trobar pàgines infectades. De vegades són hackers que envien programes maliciosos que el webmaster de la pàgina no sap. En aquests casos convé enviar un correu al seu webmaster o al correu de contacte per tal d'advertir-li del problema de la seva pàgina. Si la pàgina està creada amb la finalitat d'infectar als ordinadors (normalment són aquelles webs que no paren d'obrir-se finestres i se'ns fa difícil tancar el navegador) sería convenient de que bloquejeu l'adreça amb l'explorador (generalment: herramientas, opciones de internet, sitios restringidos) i enganxar l' url. No estaria de més passar un bon antivirus i un bon antiespía: no sería la primera vegada d'infecció per aquest procediment.

COMPRAR SEGUR. Vols saber la meva opinió? NO HO FACIS MAI !!!! Quan enviem dades personals a través d'una pàgina web assegura't que sigui prou segura: si coneixes l'empresa o has sentit parlar molt d'ella pot ser un motiu de confiança, també mira si al principi de l'url comença per hpps. Això ens donarà certes garanties de que la informació que posem no es distribuirà per internet. Després de clicar, mira la barra de direccions i fixa't si comencen a sortir urls completament diferents al nom o domini de l'empresa. De vegades la primera part 'sembla' que sigui de l'empresa però després es pot redirigir a llocs fraudulents. Això passa actualment amb els bancs espanyols més importants: La Caixa, Caja Madrid, BBVA...Després de fer la compra passa un antivirus i un antiespia.

SI VAS A UN CIBER O EN LLOCS QUE ES COMPARTEIX L'ORDINADOR. Les mesures de seguretat que prenguis poden ser insuficients perquè l'antivirus està caducat, no tenen antiespies, programes de Windows piratejats sense les actualitzacions necessàries... Sempre pots buscar antivirus i antiespies que coneixem com a 'portable' amb un pendrive amb connexió usb; o bé, accedir a qualsevol pàgina online perquè escaneji el pc. Moltes pàgines de marques importants d'antivirus i antiespies disposen d'aquesta opció. Si no és possible, utilitza les eines de Windows per esborrar l'historial de pàgines visitades, les contrasenyes per si està activada la funció 'autocompletado' o 'recordar contraseña en la próxima sesión'. Si no saps on està aquesta funció d'esborrat, pregunta-ho o busca per internet.

FINALMENT i si és possible, descarrega programes d'internet en un PC que tinguis obsolet i si mai tens problemes no seran tan greus com el de quedar-te dies sense el teu.

Tingues l'antivirus actualitzat i un antiespies. Els que són freeware no acostumen a tenir la funció resident (analitza contínuament el tràfic) i això no impedeix que entrin les amenaces. No tinguis dos antivirus alhora !!! En comptes de protegir-te quedaries desprotegit.

A tall d'exemple. Podem veure què saben els Srs. de Google de la nostra navegació per internet. Google utilitza una sèrie de serveis, tots gratuits, que poden amagar coses que no suspitavem:

Què sap Google de nosaltres?
Si s'usa Adwords: el nostre perfil de comprador i els nostres plans de màrqueting.
Si s'usa Adsense: amb quins llocs guanyem diners (o perdem), com segmentar els anuncis i quant pagar-nos.
Si s'usen les Alertes: saben quines coses ens importen saber.
Si s'usa Analytics: coneixen els llocs pels que navaguem, les seves variacions i les seves tendències.
Si s'usa Blogger: saben sobre el que escrivim, cada paraula, cada frase, cada enllaç ... TOT.
Si s'usa Calendar: saben a on vam ser o a on anirem, què farem i què deixarem de fer.
Si s'usa Google Directori: saben que volem i que comprem.
Si s'usa Chrome: coneixen cada lloc que naveguem per internet.
Si s'usa Google Desktop: coneixen tot el que tenim en la nostra computadora.
Si s'usa Google Docs: saben que estem escrivint un programa de còdi obert que compertirá amb ells i ens oferiran uns diners per a ell.
Si s'usa Google Earth: saben on ens agradaria estar o si pensem llançar míssils.
Si s'usa FeedBurner: saben tot sobre els nostres llocs i els nostres lectors.
Si s'usa Google Finances: coneixen el nostre patrimoni i el que farem amb ell.
Si s'usa Gmail: saben tot, simplement tot.
Si s'usen els Grups de Google: saben de les nostres pors, les nostres penes i si creiem en ovnis.
Si s'usa la recerca d'imatges: saben de la nostra debilitat per Britney Spears, la xocolata negra...
Si s'usa la recerca local: saben on estem i poden seguir-nos.
Si s'usa Google Maps: saben on hauríem d'estar.
Si s'usa Google Reader: coneixen els nostres interessos.
Si s'usa el cercador (qualsevol d'ells): coneixen totes i cadascuna de les recerques que hem realitzat.
Si s'usa Google Talk: saben qui són els nostres amics i què diem a les seves esquenes.
Si s'usa Google Toolbar: coneixen tots els llocs que visitem.
Si s'usa Google Translate: saben que no sabem anglès ni alemany ni xinès.
Si s'usa Google Video o YouTube: saben els gèneres que ens agraden, incloent aquests que no ens atrevim a mostrar a ningú.
Font: Vagabundia - El post paranoico

Els set pecats de Facebook.(I de la resta de xarxes socials)

Els set pecats de Facebook. Per Néstor Parrondo. Facebook ha arribat a la marejant xifra de 500 milions d'usuaris. La immensa majoria d'ells cauen en una sèrie d'errors que cal intentar evitar:

Usar una contrasenya feble: Una contrasenya feble és aquella que és fàcil d'endevinar. És recomanable no utilitzar paraules que es puguin trobar en un diccionari, o simplement, afegir un parell de nombres a una d'aquestes paraules comunes. L'ideal és utilitzar una contrasenya llarga en la qual s'intercalin nombres, i lletres en majúscula i minúscula. Per exemple, és millor posar "pA77tA77tA77ss" que "patatatas" o "patates77"

Posar la teva data de naixement completa en el perfil: En moltes webs, si oblidem la contrasenya, ens demanen la data de naixament per a tornar a crear una. Si publiquem aquesta dada en el nostre perfil de Facebook, li estarem posant les coses molt fàcils a qui ens vulgui robar l'accés a una d'aquestes webs. El més recomanable és posar la nostra data de naixament però sense l'any (perquè els nostres amics en Facebook ens puguin felicitar, però no robar)

No mirar els ajustaments de privatesa de Facebook A causa de els problemes legals dels amos de Facebook, el sistema de privatesa de la pàgina sol canviar cada dos per tres. Pel que de tant en tant, cal visitar la secció de "privatesa" perquè només els nostres amics puguin visitar el nostre perfil o veure les nostres fotos. Així podem evitar que desconeguts puguin furgar en la nostra vida privada.

Etiquetar als nostres fills Aquest pecat es pot extrapolar a etiquetar una foto de qualsevol que no tingui un perfil en Facebook. Si ho fem, estem comprometent la seva privadesa sense el seu consentiment.

Esmentar que t'has anat de vacances El somni d'un lladre. Veient Facebook pots saber que la teva casa està buida i entrar a robar. O aprofitar-se que la teva absència per a realitzar quelcom desagradable. És millor explicar com t'ho has passat de bé un cop les hagis acabat, quan ja no hi ha perill.

Permetre que el teu perfil surti en cercadors. És una opció que es troba en ña configuració de la privacitat, i que permet o no que el teu perfil surti en els resultats de recerca de pàgines com Yahoo! o Google. Si aquesta opció està activada, qualsevol que busqui informació relacionada amb tu la pot trobar fàcilment.

Permetre que menors d'edat usin Facebook Encara que l'edat mínima per a usar Facebook és de 14 anys, alguns pares deixen que els seus fills, menors d'aquesta edat, ho utilitzinn. Simplement, falsegen l'edat i llest. És un problema perquè els nois i les noies d'aquesta edat, en general, poden escriure informació sensible que delati els hàbits de la família. Per exemple, en un cas extrem, si demanen als seus pares, mitjançant un missatge en el mur, que els deixin un joc de claus a la bústia.

Info en castellà: http://es.biz.yahoo.com/09082010/233/siete-pecados-facebook.html